Declaració

per a la promoció de les colònies escolars

Les estades en cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs juvenils, han jugat tradicionalment un paper remarcable en el projecte educatiu d’un elevat percentatge de centres escolars de Catalunya, fins al punt que han arribat a convertir-se en una singularitat amb molt pocs referents similars al conjunt d’Europa.

Les estades o convivències en cases de colònies són, per tant, un element distintiu del sistema educatiu català i van associades a una concepció àmplia de la pedagogia en la societat contemporània. La seva extensió i generalització, però, es va produir mercès a un consens tècnic sobre les seves virtuts pedagògiques que, tanmateix, mai no s’ha concretat amb la seva incorporació formal a les estructures del sistema educatiu reglat.

La història recent de les cases de colònies és, en termes generals, una història de creixement i millora sostinguda, en la qual s’ha pogut comprovar de manera clara una evolució qualitativa i adaptativa al context social i econòmic de cada moment. S’ha passat, per tant, de centres que en origen gestionaven serveis molt bàsics, a equipaments perfectament condicionats, acompanyats d’una oferta de recursos pedagògics molt rica, variada i en expansió i renovació permanent.

Tanmateix, és fàcilment perceptible l’aparició de dificultats creixents en la història recent de les cases de colònies, lligades a l’enduriment del context econòmic, a dificultats en les condicions de treball dels docents i a aspectes d’organització acadèmica i logística dels centres d’ensenyament del sistema educatiu reglat. Aquestes dificultats podrien, a mig termini, arribar a posar en risc la pervivència de les colònies escolars tal com les coneixem avui, malaguanyant, per tant, el bagatge pedagògic acumulat i el valor afegit, segurament insubstituïble, que aporta al sistema educatiu.

Així, és habitual que hi hagi escoles que facin colònies escolars i d’altres que no, o bé trobar infants en situació de vulnerabilitat que no poden participar d’unes colònies per raons econòmiques, de capacitat o culturals. Malgrat l’accés a les colònies escolars és un dret que entenem recollit dins el dret al lleure (reconegut en la Declaració Universal dels Drets dels Infants, en l’Estatut d’Autonomia, en la Llei d’Educació de Catalunya i en la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència), encara no està regulat i, per tant, tampoc no està garantit. A més, s’hi afegeix el fet que el “lleure educatiu és un dels àmbits socials amb més desigualtats d’accés ja que ha estat un dels més afectats per les mesures de contenció de la despesa”, tal com ha denunciat el Síndic de Greuges en l’Informe dels drets dels infants a Catalunya 2012.

La necessitat d’actuar per conjurar aquests riscos, per tant, sembla evident, i la reacció davant d’aquesta amenaça pot ser, al mateix temps, una oportunitat de creixement i millora que cal aprofitar. Hem apuntat més amunt que, malgrat el consens tècnic i social que s’intueix a favor de la complementarietat educativa i dels valors que promouen els projectes educatius de les cases de colònies, mai no s’ha formalitzat la manera com aquesta singularitat catalana s’ha de consolidar i passar a ser un element estructural del nostre sistema educatiu.

Per tot plegat, les persones, institucions i organitzacions signants d’aquesta declaració, convençudes que cal treballar de manera coordinada per garantir la pervivència i millora del model de colònies escolars dels nostre país, reclamen:

1. El reconeixement públic explícit del valor pedagògic, social, cultural i econòmic de les estades escolars en cases de colònies.

2. La formalització, de manera estable i estructural, de la relació entre el servei de colònies escolars i el sistema educatiu reglat.

3. La promoció per al conjunt de la xarxa escolar del país de les estades en cases de colònies com un complement qualitatiu determinant en els projectes educatius dels centres, tot garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés al servei per a tots els nois i noies, amb independència de les seves circumstàncies socioeconòmiques.

4. La divulgació pública i social dels projectes educatius desenvolupats a les cases de colònies com un element constituent del sistema educatiu català, amb una contribució rellevant i insubstituïble a la seva qualitat i rigor.

5. Garanties per a la continuïtat del servei que ofereixen les cases de colònies sense perdre el seu contingut pedagògic.

6. La coordinació de tots els agents que formen part de la comunitat educativa, des dels àmbits públic, privat i associatiu, per a la millora i progrés de la xarxa de cases de colònies i les activitats educatives que promouen.

7. L’acceptació de l’activitat educativa pròpia de les cases de colònies com un contingut necessari en l’itinerari formatiu dels docents.

8. L’adopció de mesures de suport als docents per tal de facilitar la seva necessària participació en les estades en cases de colònies.

9. L’impuls de la recerca universitària al voltant de les metodologies educatives de les cases de colònies.

10. Estímuls per a la innovació amb l’objectiu de millorar l’aprofitament de les instal•lacions i els recursos pedagògics que hi estan associats.

11. La posada en valor de l’activitat econòmica generada al voltant de les cases de colònies tot destacant el seu valor com a jaciment de nova ocupació per a joves en situació d’atur.

12. La creació d’òrgans i mecanismes estables de coordinació i treball conjunt al voltant de les cases de colònies que integrin la participació o cooperació de tots els agents que intervenen en la seva vida quotidiana.

Si tu o l’organització que representes esteu d’acord amb aquesta declaració i esteu disposats a donar-hi suport, ompliu el formulari que trobareu en aquest enllaç.