Per què neix Colònies i Educació?
Les estades en cases de colònies han jugat tradicionalment un paper remarcable en el projecte educatiu d’un elevat percentatge de centres escolars de Catalunya, fins al punt que han arribat a convertir-se en una singularitat pràcticament sense referents al conjunt de l’Estat i amb alguna lleugera similitud amb sistemes d’algun país europeu.
Les estades o convivències en cases de colònies són, per tant, un element distintiu del sistema educatiu català i van associades a una concepció extensa i qualitativa de la pedagogia en la societat contemporània. La seva extensió i generalització, però, es va produir en un context històric ben determinat i mercès a un consens tècnic sobre les seves virtuts pedagògiques que, tanmateix, mai no s’ha formalitzat. Ningú no n’ha fet mai una crítica seriosa ni un qüestionament raonat, però tampoc no s’ha incorporat de manera formal a les estructures del sistema educatiu reglat.
La història recent de les cases de colònies és, en termes generals, una història de creixement i millora sostinguda, en la qual s’ha pogut comprovar de manera clara una evolució qualitativa i adaptativa al context social i econòmic de cada moment. S’ha passat, per tant, de centres que en origen gestionaven serveis molt bàsics, a equipaments perfectament condicionats, acompanyats d’una oferta de recursos pedagògics molt rica, variada i en expansió i renovació permanent.
Tanmateix, és fàcilment perceptible l’aparició de dificultats creixents en la història recent de les cases de colònies, lligades a l’enduriment del context econòmic, a situacions de conflictivitat laboral en el sector de l’ensenyament i a aspectes d’organització acadèmica i logística dels centres d’ensenyament del sistema educatiu reglat. Aquestes dificultats podrien, a mig termini, arribar a posar en risc la pervivència de les colònies escolars tal com les coneixem avui, malaguanyant, per tant, el bagatge pedagògic acumulat i el valor afegit, segurament insubstituïble, que aporta al sistema educatiu.
La necessitat d’actuar per conjurar aquests riscos, per tant, sembla evident, però la reacció davant d’aquesta amenaça pot ser, al mateix temps, una oportunitat de creixement i millora que cal aprofitar. Hem apuntat anteriorment que malgrat el consens tècnic i social que s’intueix a favor de la complementarietat educativa i dels valors que promouen els projectes educatius a les cases de colònies, mai no s’ha formalitzat la manera com aquesta singularitat catalana s’ha de consolidar i passar a ser un element estructural del nostre sistema educatiu. La necessitat que ens empeny pot ser també una magnífica oportunitat per fer aquells projectes que mai no s’han desenvolupat i per resoldre les nostres assignatures pendents.
En conseqüència amb el que hem dit fins aquí, plantegem el projecte Colònies i Educació des de la complexitat, intentant abordar tots els fronts que avui estan oberts en el món de les cases de colònies i que podrien contribuir a donar-li un relleu significatiu des dels punts de vista educatiu, social i econòmic. Per una banda, pretenem donar resposta a la necessitat d’un reconeixement públic explícit i realitzar una difusió permanent i estable dels valors que compartim i amb què treballem cada dia. Per una altra banda, volem estimular una major coordinació i, si s’escau, la unitat d’acció, entre els diferents agents que intervenen en aquest àmbit des de la triple perspectiva cívica, privada i pública. Tot això ens durà a promoure actuacions de cooperació interinstitucional que projectin públicament la idea d’una plataforma cohesionada, a donar cabuda de forma sistemàtica en els nostres sistemes de treball als criteris i necessitats dels professionals de l’educació, a promoure també les nostres instal·lacions com un espai de creixement i projecció dels docents i, finalment, a incentivar projectes conjunts de desenvolupament que tinguin en compte la perspectiva econòmica del nostre sector.
És per tot plegat que en aquesta proposta de treball hi té un paper central la conjunció de voluntats i actuacions, i proposem abans que res l’entesa entre els diferents actors que intervenen, de forma ja evident o que potencialment ho podrien fer, en el dia a dia dels projectes que es desenvolupen a les nostres cases de colònies.
Es tracta, d’una banda, de garantir la pervivència d’un model educatiu eficaç i contrastat i, d’una altra banda, de fer-lo evolucionar en positiu per explorar totes les seves potencialitats i convertir-les en realitats.